Un Kankurang a la franja de ponent.

Totes les sectes, associacions i/o grups de gent solen tenir un ritual d'iniciació. Nosaltres, els ciclistes i més concretament els Beteteros, no podem ser menys. El Kankurang, que és un ritual mandingo, seria una bona comparació del que solem fer. Ells disfressen a l'iniciat i li fiquen una màscara, nosaltres li fem ficar la roba de torero i el casc. Ells els deixen al bosc per veure com es desenvolupen, nosaltres els portem a la muntanya i els fiquem a prova.
Avui l'iniciat a estat Pep, la ruta escollida una mica dura potser per ser el primer cop que tocava una bici de muntanya, i la companyia...... bé, no ficaré calificatius, suposo que ell ens hagués definit com UNA COLLA DE CABRONS.

Pep, Dani, Sergi, Xavi V., Bolado, Aleix, Mòdol i jo a les 7:07 arrancàvem del Portal de Seròs en direcció al pont del riu per anar a pujar la costa del Picado i acabar arribant al refugi per les valletes del conde, mas de Giromba i la pujada de davant del refugi dels caçadors. El ritme no ha estat gens malament, en 50 minuts havíem arribat.
Enlloc de parar a justificar els 5 minuts emprats en fer l'entrepà d'esmorzar hem decidit seguir tirant en direcció a Montmaneu i avituallar-nos passada l'hora de pedal.
Pujada de Biernos, bosquet (on ens hem trobat a Manel), costa del bocadillo i per fi parada a menjar. El ritme cada cop anava sent una mica més lent i Pep cada vegada estava més cansat i amb les cames més entumides (cosa normal tenint en compte la ruta d'iniciació), tots els altres suposo que devíem anar bé, és el que suposa tenir algú que porta un ritme inferior al que tu estàs acostumat. Quatre bromes i quatre rialles, i continuem cap al mas de la monja i pujada cap a montmaneu.
Al desviament per anar a fer la S, la cabra i/o el boc ens hem partit, tots els Fixipoyes han anat a acabar de coronar Montmaneu i cap a casa per la senda Clàssica (havien de ser aviat a casa que tenien dinar de colla) i els altres 4 (Aleix, Manel, Bolado i jo) hem anat a fer la S, hem remuntat la cabra, baixat el boc i pujat l'espessa balaguera. Això que he escrit en una línia suposa 9 kms i uns 400 m de desnivell positiu, uns 300 de negatiu, i ens ha costat 70 minuts.
Aquí hem decidit d'anar a fer la trialera que baixa fins la Granja d'Escarp i desprès, depenent del temps, arribar fins a Montllobé per acabar de rematar el dia. Tot el tram fins al principi de la trialera ha estat a ritme bo i constant. La trialera com sempre, té el seu tram ràpid, el seu tram més tècnic i el tram curt però difícil de les pedres. Al començar la part final li he dit a Bolado que s'abancés amb la càmera de fotos per agafar-nos als altres baixant - que si no jo no surto enlloc- i al baixar de golut he donat una llantada (llantasso) amb la roda de darrera que he esquinçat la coberta i no hi ha hagut líquid sellant que tingues valor de tapar-ho. 2 càmares i 20 minuts desprès ho hem arreglat ( he d'agrair a Bolado i Aleix les càmares, ja que jo confiava plenament amb el tubeless i anava amb una mà davant i una altra darrera, pel que fa a càmares de recanvi, i a tots la paciència). La pèrdua de temps i el fet de no tenir més recanvies per si punxava algú més ens ha fet decidir de tornar a Seròs per la pista.

Al final han sortit 39,5 Kms, 800m de desnivell positiu i 1800 Kcal consumides. La mitjana de pulsacions no ha estat molt alta ( 129) però ja està bé.
He passat un dia molt entretingut i aliè, per repetir, llàstima de la punxada final.

Salut!