Una pluja que no refreda les cames.

Dilluns ja anàvem controlant totes les webs sobre meteorologia per veure quin temps donava per avui diumenge 9 de juny.
Tal i com anava avançant la setmana la predicció anava empitjorant. Dilluns vam començar amb sol pel matí i núvols per la tarda amb pluja dèbil cap a la nit i divendres ja teníem pluja per la matinada de diumenge amb una mica de treva a primera hora del matí i pluja de dèbil a moderada a partir de les 10:00.
El problema era que la pedra ja estava tirada i ara no podíem amagar la mà. Durant el dissabte tot eren preguntes sobre què faríem si plovia i la meva resposta la mateixa - xubasquero i a l'ataque!.

Avui la jornada començava a les 6:00 per mi. La primera feina mirar el temps per la finestra de la cuina, desprès engegar l'ordinador per mirar les webs un altre cop i veure que no havien variat la seva decisió..... avui ens havien sentenciat a mullar-nos, però solament 0,1 litres per metre quadrat en una hora, com diu el Sioux això és mig got d'aigua...... durant una hora...... i en un metre quadrat..... això no mulla, refresca.
Esmorzo per comprovar si tinc el cos despert, acabo de mirar si tinc tot el que em fa falta per la sortida i em començo a canviar. Aviat el metabolisme em diu que sí, que ja s'ha despertat..... 2 minuts de parón i a buscar a Calú per carregar les bosses al seu cotxe, les bicis ja hi eren des d'ahir a migdia.

Perdoneu, no ho havia dit, avui fèiem la sortida anual del C.C. Seròs per fora del territori. Aquest cop anàvem a la Noguera. Els de BTT ( Jordi, Xavi Sioux, Xavi V., Dani, Pep, Mòdol, Bolado, lo Padrí, Ramonet, Barral, Escaleta, Sergi P, Víctor, Gerard, Anna, Sergi A. Marc, Calu i jo) havíem de fer una ruta circular sortint del càmping de Snt. Llorenç de Montgai i els de carretera  ( Pere, Juanjo, Javier, Àngel, Ernesto i Guerau) començaven a Seròs passaven per Àger i havien d'arribar al mateix càmping. Havíem estimat estar 4 hores o 4 i mitja per fer tot el tomb més una hora de viatge, els de la secció de flaques tardarien el mateix temps en fer la seva volta i arribar més o menys com nosaltres, i els acompanyants que marxaven de Seròs a les 11:00, sobre les 12:00 o 12:30 al lloc.

a les 7:00 foto oficial de tots els membres de la sortida, tant els de carretera com els de Btt com els que feien la logística de la sortida, davant del Bar Tonet, lloc de quedada per excel·lència tots els diumenges per sortir a pedalar.

Durant el viatge d'anada els llimpies del cotxe anaven passant de tant en tant per sobre la lluna mirant de deixar-la neta de gotes d'aigua. -Això és per la velocitat, realment gairebé no plou gens.
Si tens ganes i motivació per fer una activitat costa molt que el mal temps et privi de fer-ho.

A Snt Llorenç queia una fina capa d'aigua, es notava molt poc, però de mica en mica t'anava mullant la roba.
Sense deixar refredar les ganes em descarregat totes les bicis i em començat a pedalar.

La ruta començava pujant, de fet hem fet tota la pujada gairebé d'una tirada, i aviat a deixat de ploure o això ens ha semblat perquè tots els que portaven jaquetes o xubasqueros han parat a treure-se'l. Com sempre quan vas molts bikers es van fent grups per afinitats o per nivells de pedal i vas portant converses amb els que tens a la vora, o no, depen de la capacitat de respiració que tinguis en aquells moments.
La pista girava un parell de cops i desprès havíem d'agafar un sender, també de pujada, per acabar de coronar per primer cop. Per culpa de les converses, de la distracció  i de les diferents conyes que anaven fent els que podien, el sender ens l'hem saltat i hem fet cap dalt de la primera ermita ( aquesta no tocava), res solament 600 metres fent 50 metres de desnivell. Torna endarrere, agafa embranzida per mirar de pujar la major part de sender que puguis sense pedalar i comença a ficar ferro, acoplar-te bé a la bici, carregar el pes com toca i mirar de pedalar sense desequilibrar-te i haver de ficar el peu a terra.
El cor ha començat a fer hores extra a poc de començar aquesta senda i no ha parat fins que he arribat on la pendent s'aplanava i he parat a esperar i fer fotos als altres integrants de la sortida. Agafant aire amb boca, nas i crec que orelles també, he pogut tenir la càmera i l'esme preparats per fer la foto al primer ciclista que ha passat, solament portàvem 5,5 Kms.



Ara la senda era més portadora i tots l'hem pogut fer sense gaires problemes..... o gairebé tots.

Primera baixadeta per camí i sembrat fins arribar a la pista. Hagués estat divertit poder veure des de l'aire la desbandada de bicis que hi ha hagut. El personal tenien les cames calentes i, igual que els cavalls quan fa estona que els retens les regnes i de cop els deixes de frenar, s'han llançat tots com si els anés la vida camí avall deixant de banda amics i parents. Solament comptava soltar l'adrenalina el més ràpid possible, agafant qualsevol pedra per mirar de saltar, o una pujada del relleu per intentar fer un wallride, el que fos per desfogar-se abans de tornar a pujar i haver de ficar el cos a prova de nou.

Pujant hem acabat la primera part del recorregut arribant a Vilanova de la Sal. Josep del Valentó, Sergió, Anna, Robert i Macloud ens esperaven amb els cotxes carregats de begudes i bocates per esmorzar.
Ens hem hagut de posar sota unes porxades perquè en aquest moment era quan més plovia ( o això ha estat el que ens ha semblat).
La parada ha estat curta i hem estat barallant la possibilitat de deixar estar la ruta i tornar cap al càmping per no mullar-nos massa, però les ganes eren moltes i l'aigua no era capaç d'atemperar la cremor de les cames.

El punt negatiu sorgia quan miraves la distància recorreguda ( 12,7 Kms) i el temps gastat ( 1 hora 53 minuts). Encara quedava pujar a Montalegre, baixar de nou a Vilanova, crestejar pel monestir de les Avellanes, baixar fins a Gerb i anar planejant fins al càmping....... impossible. Ara quedava saber per on hauríem de tallar per entrar dins de l'horari previst.

6 Kms ( 3,5 de pujada) per fer 270 metres de desnivell. Cadascú s'ho ha agafat al seu ritme, és el millor que pots fer. Jo he volgut parar al principi de la pujada per immortalitzar el moment dels que anaven pujant i desprès he reprès la pujada. 34 minuts havien passat des del moment de sortir del poble de Vilanova de la Sal quan Jordi, Gerard i jo hem arribat a dalt. Poc a poc han anat arribant tots els altres, Sergi, Dani, Xavi, Bolado, etc... ningú s'ha deixat convèncer pel dimoni de la consciència per pujar a qualsevol dels cotxes d'assistència.

Tots 19 érem a l'ermita de Montalegre i la pluja no ens havia abandonat en tota la pujada, corríem el risc de trobar les sendes enfangades. Una dona que ha arribat corrent fins on érem nosaltres ens ha dit que la senda dels corralets estava bé, amb fang però practicable.
El primer troç, el que es fa per pedres ens l'hem saltat i ho hem fet pel mateix lloc que hem pujat.

Un altre cop hem soltat la manada de cavalls fins tornar a arreplegar-los a l'inici de la senda final. Teníem 3 Kms per gaudir d'allò més però pocs ho sabíem.
Gas a fons, ara sí que érem al lloc on la gran majoria volíem. corves tancades, escaletes de pedra, sendes estretes, tobogans, passos estrets entre arbres..... no sé que més dir.... de tot. De tant en quant s'anava sentint un crit d'algú que havia salvat un recte per poc, o que li havia marxat la bici en algun viratge.

No puc definir les cares de tots els que anaven arribant al final del recorregut..... la cara esventada per la sensació de velocitat, els ulls plorosos  (no sé si per l'emoció o per algun bocí de fang)....... IMPRESSIONANT.

Per desgràcia el temps no ens donava per fer més recorregut i hem hagut d'anar directes cap a St Llorenç fent la baixada per la pista que creua la via del tren, on el personal tampoc s'ha descuidat d'anar soltant endorfines per les voltes i passos del descens.

Al final hem arribat a l'hora prevista, conjuntament amb els de carretera que no han tardat ni 30 segons en arribar ( pel que es veu els ha agafat un bon xàfec a l'altura d'Ager i venien empapats com nosaltres) i els/les acompanyants que en 5 minuts també han set al pàrquing.

La resta del dia ha començat una mica amarg per la pluja però entre anècdotes del dia, el dinar i el principi de la tarda que ha deixat de ploure s'ha anat arreglant.

Un dels comentaris que més s'ha sentit ha estat el de tornar per poder acabar de fer la ruta que havíem pensat en un principi..... això és bona senyal.

Fins la pròxima.

Salut!