Esmorzar del club.

En arribar la tardor és tradició de fer una sortida amb BTT pel territori, fent una parada al refugi dels caçadors per gaudir d'un esmorzar a base de brasa.

Aquest "tinglado" implica una setmana de trucades i correus per veure quants hem de ser ( per poder comprar el menjar necessari, malament si en sobra molt i encara pitjor si en falta), quí s'ha d'encarregar d'encomanar i anar a buscar la carn, quí ha de comprar el beure, quan i quin tipus de refrigeris comprar, i sobretot quí ens farà el favor de tenir-ho tot preparat per a quan arribéssim els que pedalem.

A principis de setmana les tasques ja estaven clares i el llistat de ciclistes s'anava plenant, primer molt ràpidament i al final amb comptagotes. A més sempre hi ha els típics despistats d'última hora, els que al final no poden venir i els cagadubtes que no saben mai si vindran o no.
Per aquests motius, per motes previsions que vulguis fer, sempre has d'acabar comprant a l'engròs.

Amb tots aquests petits maldecaps, i amb el fi de setmana llarg de la castanyada, al final ha arribat el dia de la sortida. L'hora de quedar era les 7:45 per poder decidir la ruta o rutes a fer amb temps i poder començar a pedalar a les 8:00. D'aquesta manera si a les 8:00 encara falta algú no cal passar més temps esperant, segurament ha fet tard la nit anterior.

A l'hora convinguda estàvem 22 simpatitzants de la bicicleta esperant per començar la jornada: Vicent, Mateu, Surdet, Peret, Xavi V., Aleix, Dani, Juanjo, Pep, Gerard, Pol, Esther, Sergi, Alejandro, Bolado, Lo Palanca, Jordi, Javier, Víctor, Antonio, Emilio i jo. Espero no haver-me diexat a ningú.

Finalment decidim de dividir-nos en dos grups degut a la diferència de nivell. Uns aniran directament al refugi i els altres donarem un tomet per arribar a les 10:00 a l'esmorzar.

Hi ha gent que fa molt temps que no toca la bici, uns altres que no paren de pedalar en tota la setmana i altres que van fent com poden. Per això no és qüestió de marcar cap ritme alt i anem fent petar la xerrada mentre passem d'un grupet de gent a un altre.

Des del portal fins a la pujada de la Vall de Mora anem tots junts, desprès els que anaven directe han trencat amunt i nosaltres hem seguit recte en direcció a la Granja d'Escarp.

Tot el camí que segueix el riu és gairebé pla i aquí el grup ha anat fent junt, però en arribar a la pujada de la cantera Llúcia s'ha començat a notar quí tenien cames i quí no tantes. Jo anava amb la bici de JX ( ell no ha pogut venir perquè sempre està liat en alguna que altra història) que és més all mountain que la meva i a més portava l'amortiguador amb la seva pressió ( són uns 10 Kg menys ). Així que, moral...... no et fiquis en llibres de cavalleries que avui pots prendre mal. M'he mantingut en terreny de ningú durant tota l'estona.

Arribem al pla de la Granja i esperem als que han anat pujant amb filosofia mentre els mosquits ens fan notar que, tot i que ja estem a la tardor, el clima encara no ha canviat.

A ritme d'"Estiu blau" anem rodant buscant el que serà la pujada Mare del dia, la Belladona. Tots els que estem l'hem feta algun cop, alguns fa pocs dies, alguns algunes setmanes i a algun altre ja li havia caducat el passe de la darrera vegada.
Asserrin asserran, tal com diria el propietari de la meva muntura, vaig enfilant la pujada. Amb la forquilla escurçada i el propedal dur a l'amortiguador. No s'ha fet tant pesada com em pensava, tenia clar que no em podia calentar mirant-me als que anaven davant, però tampoc he pujat tant malament.

Reagrupament sota la torre d'AT i ens dirigim cap a la part bona del dia. Havíem de baixar la clàssica i l'entrepins. Per fi podria tornar a fer aquest combo desprès de dues setmanes d'intentar-ho i haver de desistir per falta de temps.

N'hi ha que pugen millor que altres, i n'hi ha que baixen millor que uns. Per això cada final de senda s'anava esperant a la resta del grup.
No cal dir que amb la Trance amb la tija telescòpica he notat més flow que amb la meva, però tampoc tant com m'esperava i recordava de quan jo en tenia una. Ara.... Xalar he xalat com un animal. Clàssica, ràpida i entrepins......... Fuaaaaaaa de Muaaaaaaa!!!!!!

I per fi, havent remuntat un altre cop per arribar al refugi, ens esperava l'esmorzar que tan bé ens havien preparat Lo Palanca i Bolado. La taula parada de Catering, els porrons plens, el beure fresc, la carn cuita i encara calenta i el pa torrat........ "ES DIGNO DE ADMIRAR", Moltes Mercès Cracks.

Aquí hem acabat d'amenitzar el matí i encara han vingut algun altre soci/a com Pat amb la nena, Gemma i tota la canalla, Davinia,....... Al final ens hi hem ajuntat 32 entre petits i grans.

La tornada ha estat una mica més campi qui pugui perquè cadascú tenia uns plans fets i uns horaris d'arribada. Però encara hem acabat fent uns 30 Kms amb 500 metres de desnivell. Això sí, en 2 hores i 47 minuts.

No cal dir que ha estat un matí ideal, ara a esperar la pròxima.

Salut!