dilluns, 20 d’agost del 2012

Misteris sense resoldre.

Cada cop em quedo més sorprès dels misteris del cos humà, des de que vaig acabar de fer la ruta amb btt ahir gairebé m'ha desaparescut la molèstia que tenia a l'adductor. Gràcies a això avui he pogut fer la sessió de running sense problemes i acabar jugant la segona part del partit de futbol sala d'avui.

 M'he llevat content al veure que podia caminar amb normalitat, he agafat la bossa del gimnàs i 10 minuts abans de l'hora d'obrir ja estava al despatx enllestint les tres o quatre coses que tenia urgents per poder ficar-me a la sala de fitness i fer la sessió de peses de dilluns.
Després d'aixecar una mica de ferro i estirar prolongadament tot el cos una mica més de papers i documents i cap a casa.

A la nit ha tocat sessió de running, cada cop em queden menys deixebles, avui solament han vingut Gerard i Olga. al ser pocs he canviat la rutina i hem anat a fer una volta llarga enlloc de fer el circuït que toca els dilluns.
8.900 metres en 51 minuts i 40 segons, a 10,3 km/h (681 Kcal consumides i 145 bpm de mitjana). El ritme suau ja m'ha anat bé, no volia apretar per conservar l'adductor i perquè desprès encara m'ha tocat jugar una estona de la segona part del partit de futbol sala.

En resum content per trobar-me bé de l'adductor i per tornar a agafar la rutina setmanal que toca.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada