Orígens.

20 dies, feia 20 dies que no pedalava pel nostre territori. Desprès d'estar 4 jornades seguides rodant per les terres altes i de fer una ruta per l'Aragó, ja tenia ganes de tornar al terreny que, fa 8 anys, em va veure començar a suar i patir amb la bicicleta de muntanya. "Horonya que horonya" portava una Top bike del Pryca que no era ni meva sinó que li agafava a Carlos, el meu germà gran.

Avui he tornat als meus "orígens" amb la BTT, bé... ben bé als orígens no, perquè amb 20 i pico d'anys solament anava a tocar el refugi dels caçadors i cap a casa. Les rutes que fem ara són més llargues.

Com sempre la sortida de diumenge es comença a gestar dissabte, mirant qui està disponible i disposat a agafar la bici diumenge al matí. Per avui tenia, com a companys segurs de viatge, a Jordi i a Aleix ( que encara es feia durar les vacances al poble, avui era la seva despedida), com a possibles a Dani i Pep i encara cabia la possibilitat que vinguessin els dos germans Estruga, Antonio i Sergi.
A les 7:00 estàvem al Tonet tots els esmentats abans excepte Dani. Gairebé tots amb una bici diferent a la que els havia vist començar: Jordi havia canviat la Giant per una Ditec de carbono, Aleix una Orbea rígida per una Occam com la meva, Pep no... que encara va amb la Sisi que li vaig traspassar jo, i els germans Estruga crec que també han fet un canvi tot i seguir-se quedant amb una rígida.
Quan hem esperat els 5 minuts de rigor i Dani encara no havia aparegut hem iniciat la sortida.
Solament enfilar el primer carrer en direcció als camins que ens havien de portar al bovalar ha aparescut Dani, i quan arribàvem al pont vell del riu encara ens hem trobat a Alejandro,així que al final hem fet una sortida de 8 ciclistes.

El ritme no ha estat fort, tot i això constantment es feien dos grups i Alejandro a part, que anava fent la goma.

La primera pujada cap al bovalar l'hem feta per la costa asfaltada que hi ha al costat de la casilla de la Serosense per fer-la més còmoda ja que gairebé no havíem tingut temps d'escalfar. Un cop hem passat el mas de SEBASA hem canviat el paisatge de fruiters per les serres i espones àrides, en aquest temps que les pluges són tan escasses encara s'accentua més la sequedat del terreny.
Entre pols i lloses de pedra hem arribat al mas del Teixidó, aquí hem canviat el camí principal per un de secundari que porta directament a la "trialera del bovalar". L'hem feta tots, uns amb més soltura que d'altres, i sense haver de lamentar cap incident, el dia començava bé, a més m'he trobat còmode a sobre de la bici (des de dijous que tenia molèsties a l'adductor i no sabia com ni quan m'havien aparescut....simplement hi eren).
El següent pas ha estat arribar-nos fins a Aluminsa per fer un troç de senda, creuar a l'altre costat de vall i agafar el camí que puja del "ranxo" del Picado al refugi dels caçadors. Quan hem agafat aquest camí un feedback juvenil, en forma de VW Passat, ens ha fet recordar èpoques en les que a les 8:00 del matí, enlloc d'estar desperts per realitzar-nos fent el hobbye que tan ens agrada, patíem per arribar a casa  abans del toc de queda.
 17.200 metres i 1 hora 16 minuts desprès d'arrancar hem arribat al refugi, lloc de referència i punt de trobada, inici, parada i fi de gairebé totes les rutes pel nostre terme. Fem l'avituallament de rigor i decidim la resta de la ruta a seguir, tenint en compte el ritme que portem i el temps que ens queda abans d'arribar a casa. 10 minuts més tard ja tornàvem a estar sobre les bicis.

Comencem baixant per la senda entre la torre i el 0 a l'esquerra, quan hem set baix algú s'ha adonat que Sergi no portava el casc i ha hagut de tornar enrere a buscar-lo, mentre nosaltres hem remuntat pel 0 a l'esquerra per fer la senda de la torre.
Ascensió pel mas de la pedra i la dura pujada del costat de la "Clàssica". D'aquí hem fet el puja baixa que passa pel mas de la Monja per donar al camí de pujada a Montmaneu. Tots els efectius estàvem bé i sense demora hem acabat de fer el cim de Montmaneu.

A partir d'aquest punt hem fet la ruta que és gairebé obligada, baixar per la "Clàssica", tot i a la meitat fer una variant per no haver de remuntat tanta estona desprès, pujar pel camí del mas de l'Hereu i descens per la senda del Polanski.
Cada cop m'agraden més aquestes baixades, com més te les coneixes més soltura i velocitat agafes baixant....també més risc de caure, tot s'ha de dir.
Quan hem set tots reunits al final de la baixada hem iniciat la tornada junts aprofitant per passar per les esponetes del Conde i la trialera del "Picado".

Ruta divertida, amb bona companyia encara més, d'un nivell mig tant de tècnica com de físic. El punt positiu és que no hem tingut cap contratemps important i a més, com la majoria de sortides que fem amb Aleix, hem impartit coneixements teòrics i pràctics sobre "com arreglar una pinça de fre que toca al disc" i "la Cucaratxa negra definició i tècnica".

38,6 Km amb 739 metres de desnivell recorreguts en 3 hores i 37 minuts en total ( 2 hores i 33 minuts en moviment) 129 bpm de mitjana.

Salut!