Ara, desprès de passar el diumenge per la tarda-nit amb la nena i la dona per intentant paliar l'enyorança d'aquests 4 dies, no paren de passar-me pel cap imatges i situacions viscudes durant la travessa. Tant temps esperat-ho i ja està fet.
Durant tot el dia no m'he sentit les cames cansades, una mica entumides potser sí però cansades no. Per tant he decidit de realitzar la classe de running dels dilluns amb total normalitat.
Havíem de fer un circuït de 2.200 metres fent la primera volta com a escalfament tots junts i a partir d'aquí cadascú que portés el seu ritme.
Durant els 2 primers kilòmetres semblava com si la pujada al coll de l'Oli, Triador i Coro em volguessin fer recordar, encara més, com havia anat la setmana passada. Sentia les cames com si estessin fetes d'algun material molt mal·leable, la sensació típica de les duatlons quan passes del tram de bici al de córrer, els havia d'estar recordant constantment el ritme que volia que portessin perquè si no em donava la sensació que s'aturarien en qualsevol moment.
Durant la segona volta la sensació ha canviat, per fi estava bé, podia portar un ritme més alt que al principi sense gaire esforç. La desil·lusió ha vingut a la tercera i quarta voltes quan les cames han dit prou, una buidor total s'ha apoderat tant dels quadríceps com dels bessons i dels "asquilios" i m'ha fet baixar el ritme.
Al final he pogut acabar les 4 voltes i escacs programades en 49 minuts i 43 segons (9.220 metres) consumint 595 Kcal. La velocitat i els bategs de mitjana han estat de 11,1 Km/h i 144 bpm.
A veure com em trobaré demà.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada