"Matinal en la plaza de Fraga"

-Bona nit soci... demà t'esperem l'elit de la btt territori biker. Disfrutaràs de dos hores d'ascens brutal de cop de pedal, ritmes cardíacs elevats per corriols de Fraga i ascensions a ermites pedestres increïbles del terme fragatí. Desprès descens per trialera salvatge i còmoda, divertida i tranquil·la, arribant a cota zero amb companyia inoblidable... ja diràs.
A les 6:45 al Tonet.-
Per mi la sortida d'avui dimecres començava amb aquest missatge arribat al telèfon dimarts a quarts de 12 de la nit. Com dir que no? si tens una mica, per poc que sigui, d'oli de cadena a la sang no pots negar-te a una oferta com aquesta.

A les 6:10 hores ja estava de peus a terra, el mèrit està en fer-ho desprès d'haver fet les 2 i mitja la nit anterior.... també s'ha de tenir vida fora de la bici. Tot estava a punt ja des de la nit anterior, solament em calia prendre l'esmorzar, vestir-me de "torero" i anar al lloc de la cita per a que em duguessin al "ruedo".
Mentre m'acabava d'endressar s'ha despertat la Paula i he aprofitat per donar-li el bibe i despedir-me abans de marxar.

La sorpresa ha estat arribar al Tonet i veure que l'autor del missatge no hi era, es veu que no tothom sobreviu de la mateixa manera a un berenar-sopar que dura fins a quarts de 3 de la matinada i acaba amb pa amb sardina i "gintòmics" (com diria l'excels Tomeu Penya) a "dojo".
D'aquesta manera al final hem marxat cap a terres aragoneses J.X., Aleix i jo. Ja ho veieu que la cartellera és de luxe, no tothom pot lidiar una jornada amb un mestre de la BTT com J.X. i Aleix, quinto seu i "matador" bregat en diferents aspectes de la vida.

A les 7:30 o'clock començàvem a donar-li al pedal.

El protocol estipula, pel que es veu, que s'ha de començar pujant. Iniciem el recorregut per sendes fàcils de fer, però cada cop la cosa es complica fins arribar al punt de passar per llocs on gairebé em tiren a terra les rames dels arbres que, com pitons de bon brau, s'enganxaven a la càmera de vídeo que portava al casc (no us féssiu il·lusions, no penjaré cap vídeo perquè no es va gravar res de res).
Un petit descens amb pedra solta, aquí també es van deixar notar les tronades d'aquestes setmanes passades, ens deixa al peu de la segona remontata per senda bruta i acabem la primera ascensió per un camí amb molta llosa solta. Aquesta pujada final és complicada perquè has de compaginar la tècnica, l'equilibri i la potència de cames.
Per fi arribem al primer cim del matí. Hi ha uns indicatius que marquen la direcció dels diferents camins que hi ha a la plana, nosaltres hem degut agafar el que hi ficava descens txungo perquè,  degut als arbres que hi havia caiguts al camí i a les marques que han deixat les pluges esmentades anteriorment en aquest terreny calcari, hi ha hagut un parell de trams que hem baixat de la bici .

De moment ja havíem fet honor a la primera part del missatge -ascens brutal de cop de pedal, ritmes cardíacs elevats per corriols-,  la part de les ermites i les baixades còmodes i tranquil·les no apareixien per enlloc.

Remontem un altre cop pel mateix camí amb llosa solta que hem fet abans, però al arribar a dalt planegem una estona més i agafem una altra senda, també una mica bruta i amb pedres encara que, aquest cop sí, divertida i ciclable 100%. Jo l'he començat l'últim per poder gravar com els dos mestres, cadascú en la seva disciplina, baixaven i anaven "arrimat-se al pitó" cada cop més a mesura que guanyaven confiança amb el descens que anaven lidiant.

Ara sí, ja gairebé teníem clar el perquè del missatge de la nit anterior, solament faltava l'ascens a l'ermita que hem començat desprès d'ingerir un parell de barretes, o un bocata, i beure una mica d'aigua amb tranquilitat.
Arribava "el bueno de la matinal". Aquí he agafat la davantera i, marcant-me el meu ritme, m'he anat distanciant dels altres dos companys de viatge que anaven contant-se batalletes de joventut.

Un cop dalt tots tres i havent contemplat les vistes, mentre una àliga semblava que ens picava l'ullet ensenyant-nos com n'és de fàcil ascendir metres sense ni moure les ales, teníem que inmortalitzar el moment amb la foto de rigor abans d'iniciar el descens més llarg del dia.

Per fi, última pujada de cor de colom i baixada final fins al cotxe. Aquí és on s'havia de complir la última part del missatge, a veure quina era aquesta companyia inoblidable?..... Una bona cervesa fresca i el comentari de la ruta d'avui, no està malament per acabar el matí.

Bona feina nois, avui ens haguessin donat, mínim, les orelles.

25 Km i 748 metres de desnivell en 2 hores i 55 minuts, 133 bpm de mitjana i 1499 Kcal consumides.

Salut!