Friki

Potser friki no és la paraula adient, segurament és més aviat por a no poder acabar la natació. Sigui el que sigui avui he tingut les ganes d'anar fins a Salou a provar com anava nadant al mar i tornar a casa a l'hora d'anar a buscar a la nena a la guarderia.

Des del moment que no vaig poder fer la triatló de Saragossa, bé des del dia desprès, que la idea d'anar a provar de nadar al mar em va donant voltes pel cap. Aquest fi de setmana no hi podia anar perquè tinc guàrdia de bomber. La setmana següent ja és dia 4 i l'altra és el dia D.

Solament va faltar que Calú em digués que ell estava dijous i divendres a Salou, a l'apartament de la xicota, i que si volia anar-hi a nadar em convidava fins i tot a dinar.

M'ha faltat temps aquest matí quan he acabat la jornada matinal per agafar el cotxe i dirigir-me cap a la platja.
He barallat la opció de quedar-me a l'Hospitalet de l'Infant, perquè em queda més a prop i així tenia més temps per nadar, però no tenia ningú per deixar les claus ni pertinences. Així que a les 8:30 m'he encaminat cap a Salou on Calú i Yolanda m'esperaven per deixa-me aparcar el cotxe al seu parking, acompanyar-me fins a la platja i vigilar-me la roba mentre jo nadava.

MOLTISSÍSSIMES GRÀCIES NOIS.

Arribo a la sorra, em trec la roba de sobre l'equip de natació, em fico els taps a les orelles, m'enfundo el barret de bany i em dirigeixo cap a l'aigua sense fixar-me en si la gent mirava o no. Vist des de fora devia de fer gràcia i tot però QUE COI!! no dic pas res jo dels guiris amb la pell roig foc per efectes de les hores sota el sol, ni dels barrets escandalosos d'algunes senyores grans. Pas ferm, decisió i a l'aigua.

Els primers metres es fan molt fàcils i amb bon ritme, l'aigua et porta, l'únic que has de tenir en compte és d'anar controlant el lloc on vols anar per no desviar-te amb el va i ve de l'aigua.
Arribo a la darrera boia i decideixo el recorregut a fer des de la boia verda de l'esquerra fina a la vermella de la dreta.

Llegint revistes i articles sobre la natació al mar em vaig quedar en que s'ha de controlar cap a on et porta la corrent per mirar de desviar-te el mínim possible i per saber quan aniràs contra o a favor de l'aigua. Això ha estat el primer que he fet, el mar anava de dreta a esquerra tirant-te una mica cap a la platja.

He començat anant en contra de l'onatge i he pagat la novatada del puja baixa de l'aigua engolint una bona glopada d'aigua, -la primera i la última o trec l'esmorzar d'avui i el sopar d'ahir-. El primer tram s'ha fet una mica pesat, intentant agafar el ritme de les braçades però aviat m'ha quedat clar que s'ha de nadar respirant cada dues.

La tornada molt més fàcil, gairebé es descansa si vas a favor d'aigua.

Bé així ha estat tota l'estona sense fer cap més glop d'aigua però havent de parar un parell de cops a treure aigua de les gafes. En total solament he estat uns 27 minuts però he fet 1.000 metres i he sortit satisfet perquè ara sé que, encara que ho faci més lent del que vaig a la piscina, si agafo el meu ritme i vaig fent ho puc acabar sense amoïnar-me ni córrer risc d'ofegar-me o de marejar-me per empassar massa aigua.

He d'intentar anar a nedar un parell de cops més com a mínim abans del dia 11 per fer la distància sencera i per mirar de fer la transició de nedar a la bici. A veure me'n surto.

Per acabar he pogut anar a dutxar-me a l'apartament de Yolanda per treure'm la sal i la sorra i tornar cap a casa com nou.

Així ja es pot anar a la platja.

Salut!